EXERCICI I
BENESTAR
PER QUÈ ÉS CONVENIENT LA FISIOTERÀPIA I
L’EXERCICI EN MALALTS DE PARKINSON?
Es diu que: “El pitjor enemic de la malaltia és mantenir-te físicament
actiu”.
La neuròloga Carmen Serrano Ramos, d’investigació en el Recinte de Ciències
Mèdiques de “La Universidad de Puerto Rico” diu: "Tinc pacients que porten 10 anys amb
Parkinson i segueixen treballant"
L’ activitat física ajuda a la persona a controlar els problemes de moviment i, a llarg termini, retarda la progressió de la malaltia, ajuda a enfortir els músculs i a millorar el balanç, entre d'altres.
L’ activitat física ajuda a la persona a controlar els problemes de moviment i, a llarg termini, retarda la progressió de la malaltia, ajuda a enfortir els músculs i a millorar el balanç, entre d'altres.
També ajuda a evitar la sarcopènia, s’ha demostrat que l’exercici
d’enfortiment és l’única estratègia rehabilitadora que te un efecte anabòlic
en el pacient, sense els efectes secundaris que caracteritzen l’ús de
medicaments.
En la osteoartrosi també s’ha demostrat que l’exercici es
fonamental, en aquest cas seria convenient la natació o caminar en l’aigua,
millor que caminar sobre superfícies com l’asfalt.
Els canvis en l'estil de vida poden contribuir a prevenir o atenuar la severitat de les alteracions de la MP. Serà d'interès
doncs, mantenir una vida social activa, millorar la qualitat del son
i reduir l'estrès.
L’exercici aeròbic també té beneficis psicològics en el pacient, ja
que s’ha estat estudiant que inclouen,
entre d’altres, una disminució en els indicadors de depressió i ansietat i un
augment en el sentit del benestar.
El
restabliment de certes funcions neurològiques és possible,
en gran part, gràcies
a l'existència del fenomen de la plasticitat cerebral. Aquesta
és la capacitat del nostre sistema
nerviós d'adaptar a les necessitats funcionals de l'organisme i
compensar els dèficits produïts per una lesió
o malaltia a aquest nivell. La base de la rehabilitació motora és doncs la
plasticitat cerebral i el reaprenentatge
motor.S’han d’utilitzar exercicis i estratègies flexibles i adaptades a les necessitats del pacient i evitar la fatiga.
Realitzar exercicis de rehabilitació o caminar, anar amb bicicleta, nedar, prendre classes aquaeròbiques
, de Ioga , de Tai Chi i fins i tot de ball. Tota activitat , és clar , depèn
de l'estat en què es trobi el pacient , ja que una persona a l’inici de la
malaltia podrà anar amb bicicleta, mentre que un en estadi intermedi , potser
hauria d'utilitzar la bicicleta estacionària .
Les habilitats funcionals són aquelles que ens permeten tenir autonomia i independència. Aquestes habilitats es veuen també afectades per aquests símptomes motors i fan dificultosa la realització de l'Activitat de la Vida Diària (AVD), tant la productiva com en el lleure.
Les habilitats funcionals són aquelles que ens permeten tenir autonomia i independència. Aquestes habilitats es veuen també afectades per aquests símptomes motors i fan dificultosa la realització de l'Activitat de la Vida Diària (AVD), tant la productiva com en el lleure.
Els bloquejos
bruscos o congelacions,
anomenats també freezing,
consisteixen en la detenció brusca de l'acció motora,
per exemple en
passar per llocs estrets o en creuar una porta.
El fenomen se l'anomena festinació quan la persona afectada d'MP no es pot aturar quan camina.
El fenomen se l'anomena festinació quan la persona afectada d'MP no es pot aturar quan camina.
Taula 1. Exemples de moviments afectats pels símptomes
motors del Parkinson.
Moviments
repetitius
|
Raspallar-se les dents, remoure una cassola,
netejar les sabates
|
Moviments
seqüencials
|
Caminar, vestir-se, escriure
|
Moviments
automàtics o semiautomàtics
|
Parpellejar, empassar, balancejar els
braços en caminar
|
REABILITACIÓ I FISIOTERÀPIA
L'objectiu general
de la fisioteràpia i la teràpia ocupacional consisteix
en restablir la mobilitat a aquelles persones que
pateixen algun tipus de trastorn
locomotor com a conseqüència d'una malaltia.
TAULA 2. Fisioteràpia
en l'MP. Elements bàsics a tractar (Keus
et al 2007).
A. Exercicis de mobilització i musculació per
millorar la capacitat física.
B. Pistes per millorar la marxa. C. Exercicis per millorar l'equilibri. D. Estratègies cognitives de moviment. E. Estratègies per millorar els trasllats. |
És aconsellable
que aquests exercicis estiguin guiats per un
monitor qualificat o fisioterapeuta per augmentar la confiança i seguretat
de la persona que els faci.
Exercicis de mobilització i musculació
Aniran destinats a millorar la capacitat física en general. També pretenen millorar la mobilitat articular, la flexibilitat muscular, la rigidesa i evitar la instauració de contractures.
Aniran destinats a millorar la capacitat física en general. També pretenen millorar la mobilitat articular, la flexibilitat muscular, la rigidesa i evitar la instauració de contractures.
Reeducació de
la marxa
La rigidesa associada a la bradicinèsia dificulta el moviment automàtic de balanceig de les extremitats superiors en caminar. Aquestes tenen una funció equilibradora molt important durant la marxa. Per facilitar el balanceig dels braços és important "alliberar" les dues cintures: la escapular i la pèlvica. Un truc per facilitar-ho és portar a la mà un objecte que pesi una mica, per exemple unes claus.
La rigidesa associada a la bradicinèsia dificulta el moviment automàtic de balanceig de les extremitats superiors en caminar. Aquestes tenen una funció equilibradora molt important durant la marxa. Per facilitar el balanceig dels braços és important "alliberar" les dues cintures: la escapular i la pèlvica. Un truc per facilitar-ho és portar a la mà un objecte que pesi una mica, per exemple unes claus.
TAULA 3. Instruccions
al pacient en la rehabilitació
de la marxa.
§
Corregir la postura.
§ Imaginar com va
a fer els passos.
§ Aixecar el peu del sòl i fer un atac de
taló.
§ Realitzar el pas llarg.
§ Balancejar els braços amb lleugera torsió
de tronc.
§ Avançar amb cama i braç contrari (ex.:
cama dreta braç
esquerre).
|
Figura 1. Dissociació
de cintures: Exercici de marxa que afavoreix la
dissociació de cintures. Donar un
pas al capdavant i
tocar amb les dues mans el maluc de la cama que
avança, girant el tronc. avançar 60
passos successivament dret i esquerre.1
-Es demana al pacient que aixequi el peu i superi les
línies sense trepitjar.
D'aquesta manera, s'està convertint
l'acte de caminar en un acte voluntari, de manera que millora la seva execució.
Figura 2. Exercici pista
visual. Ratlles pintades a terra.1
1 Exercicis recomanats per un grup d’experts dirigits
per Àngels Bayés Rusiñol de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del
Centre Mèdic Teknon de Barcelona i format per Sheila Alcaine, Mercè Casanovas
(també forma part del Servei Medicina Física i Rehabilitació del Hospital Sta.
Creu i St. Pau. Barcelona), Alegria Holtohefer (També forma part del Trivium
Centre de Rehabilitació Funcional, Escaldes-Engordany. Andorra) i Cristina
Petit (També forma part de l’Associació de Parkinson, Delegació del Maresme.
Barcelona)
Exercicis per
millorar l'equilibri
És important reeducar l'equilibri, tant en estàtica com en dinàmica, així com
realitzar tasques simultànies. Per reeducar l'equilibri es disposen de diverses tècniques
per aplicar:
És important reeducar l'equilibri, tant en estàtica com en dinàmica, així com
realitzar tasques simultànies. Per reeducar l'equilibri es disposen de diverses tècniques
per aplicar:
Figura 3. Inclinar el cos cap a la
dreta o l'esquerra,
recolzant el pes al
peu del mateix costat.
Aguantar 6 segons la posició. Repetir 10 vegades cada costat.1
Aguantar 6 segons la posició. Repetir 10 vegades cada costat.1
Figura 4. Inclinar
el cos cap endavant i cap enrere, traient
i amagant l'abdomen.
Notar com passa
el pes de la punta als talons. Aguantar
6 segons la posició.1
Figura 5. Aguantar a
peu coix. Passar el pes a una cama i doblar la altra. Intentar
aguantar entre 6 i
10 segons.1
1 Exercicis recomanats per un grup d’experts dirigits
per Àngels Bayés Rusiñol de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del
Centre Mèdic Teknon de Barcelona i format per Sheila Alcaine, Mercè Casanovas
(també forma part del Servei Medicina Física i Rehabilitació del Hospital Sta.
Creu i St. Pau. Barcelona), Alegria Holtohefer (També forma part del Trivium
Centre de Rehabilitació Funcional, Escaldes-Engordany. Andorra) i Cristina
Petit (També forma part de l’Associació de Parkinson, Delegació del Maresme.
Barcelona)
Exercicis bàsics d'equilibri. Reeducació de la postura
La postura és essencial per tenir un bon control del cos durant el moviment.
La postura és essencial per tenir un bon control del cos durant el moviment.
Figura 6. Exercici
d'estirament. Dempeus, de cara a la paret. A
poc a poc anem enfilant amb les
mans el més amunt possible. Mirem les mans, i talons fixos a terra. Mantenir la posició 10
segons. Repetir 5 vegades.1
mans el més amunt possible. Mirem les mans, i talons fixos a terra. Mantenir la posició 10
segons. Repetir 5 vegades.1
Figura 7. Exercici
per millorar la postura. Dempeus,
recolzat d'esquena a la paret. Els talons,
cames, glutis, mans, braços, esquena i cap
han de tocar la paret. Si no podeu, proveu que l'espai entre cos i paret
sigui mínim.
Respiri profundament. Mantenir la postura 10 segons. Repetir 5 vegades.1
Respiri profundament. Mantenir la postura 10 segons. Repetir 5 vegades.1
1 Exercicis recomanats per un grup d’experts dirigits
per Àngels Bayés Rusiñol de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del
Centre Mèdic Teknon de Barcelona i format per Sheila Alcaine, Mercè Casanovas
(també forma part del Servei Medicina Física i Rehabilitació del Hospital Sta.
Creu i St. Pau. Barcelona), Alegria Holtohefer (També forma part del Trivium
Centre de Rehabilitació Funcional, Escaldes-Engordany. Andorra) i Cristina
Petit (També forma part de l’Associació de Parkinson, Delegació del Maresme.
Barcelona)
EXERCICI I TERÀPIA OCUPACIONAL
A continuació es mostren alguns dels exercicis que poden fer el malats de Parkinson
a casa o a l’aire lliure2:
2 Exercicis recomanats per un grup d’experts dirigits
per Pilar Pont i Geis, Directora Tècnica del programa d’activitats físiques per
a la gent gran de l’Associació Esportiva Sarrià-Sant Gervasi; i Jesús Fortunyo
Godes, Professor del curs d’Extensió Universitària d’activitat física i gent
gran de l’INEFC de Barcelona. http://pafes.cat/blog/wp-content/uploads/2010/10/FATEC_Guia2007.pdf
L'objectiu general de la Teràpia Ocupacional és mantenir
al màxim la independència
en la realització de les AVD: Acte de manteniment, Productivitat i Oci, a través de
preservar les capacitats encara intactes.
en la realització de les AVD: Acte de manteniment, Productivitat i Oci, a través de
preservar les capacitats encara intactes.
Objectius del tractament de Teràpia
Ocupacional
Els objectius específics són:
1. Mantenir l'arc del moviment articular i prevenir contractures musculars.
2. Estimular l'augment de velocitat i la coordinació dels moviments.
3. Afavorir la realització de moviments amplis i rítmics.
4. Entrenar en l'evitació dels moviments en bloc.
5. Millorar i/o mantenir la destresa i habilitats manuals.
6. Entrenar i/o adaptar la comunicació escrita.
7. Adaptar els objectes d'ús quotidià, quan sigui necessari.
8. Assessorar, orientar i entrenar les ajudes tècniques, quan sigui necessari.
9. Millorar i/o mantenir les habilitats cognitives.
TERÀPIES ALTERNATIVES
Tècniques específiques
L'ús de tècniques com la termoteràpia, massoteràpia i altres tècniques descontracturants és útil per alleujar el dolor i aconseguir una major relaxació. La hidroteràpia i la musicoteràpia són també d'interès:
Objectius de la Hidroteràpia en la MP :
L'ús de tècniques com la termoteràpia, massoteràpia i altres tècniques descontracturants és útil per alleujar el dolor i aconseguir una major relaxació. La hidroteràpia i la musicoteràpia són també d'interès:
Objectius de la Hidroteràpia en la MP :
§
Afavorir la relaxació muscular.
§
Facilitar la realització de moviments corporals.
§
Millorar la parla i la veu.
§
Millorar capacitat respiratòria i la tonicitat de la musculatura que
intervé en la
fonació.
fonació.
Els exercicis dins de l'aigua permeten treballar l'equilibri sense témer
caigudes, possibilita una major expansió de la musculatura respiratòria,
millora la veu i produeix sensació de benestar i plaer.
La Musicoteràpia
en la MP:
La MP afecta la persona de manera global, no només a nivell físic, sinó també a nivells psíquic i social. Les característiques fonamentals del llenguatge musical: ritme, harmonia i melodia, aplicades a nivell terapèutic, ens ofereixen recursos per tractar a la persona de manera holística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada